ACTIC 2014

Mesures per incentivar l'autoocupació juvenil

La tarifa plana de 50 euros de cotització per fomentar l'emprenedoria entre els joves, confirmada

S'intenta aturar el 55% d'atur, entre els més joves.

Tal com va avançar ahir aquest bloc, el Ministeri d'Ocupació ha confirmat la tarifa plana de cotització de 50 euros, per fomentar l'esperit emprenedor entre els joves, com una de les mesures que l'Executiu instaurarà a fi de reduir les alarmants xifres d'atur entre el col · lectiu dels joves i que arriba ja l'esgarrifós percentatge del 55 per cent.

La ministra Fátima Báñez anunciar que els menors de 30 anys que es donin d'alta com autònoms pagaran una cotització de 50 euros al mes durant el primer mig any d'activitat, una quota molt més baixa del que abonen fins ara, que suposa un mínim 250 euros. Des de les associacions d'autònoms valoren positivament aquesta «tarifa plana», com la va qualificar Fátima Báñez, encara que va assegurar que hauria de ser més ambiciosa i estendre durant un o dos anys.

Fonts del Ministeri també van confirmar que dins de les estratègies que prepara el Govern per rellançar l'ocupació juvenil s'inclou una reducció del 30% de les cotitzacions socials durant dos anys per als homes de fins a 30 anys i per a les dones de fins a 35 anys que es iniciïn com autònoms. «Posarem una catifa vermella per als emprenedors», va assegurar Báñez.

La ministra també va allargar la mà al líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, que es sumi a un gran pacte per l'ocupació que, segons la seva versió, el Govern porta mesos negociant amb els agents socials. Rubalcaba, que aquests dies va proposar el seu propi pla, va afirmar ahir que hi ha «zones d'acord» amb l'Executiu per lluitar contra l'atur.

Des d'altres associacions, sense deixar de veure la mesura com a positiva, no impedeix que la qualifiquen de poc ambiciosa. Tanmateix, s'apunta que un incentiu com l'anunciat pel Govern pot ser clau perquè molts joves que estan dubtant si fer el salt cap a l'autoocupació ho acabin donant. També es ressalta que s'espera que en la nova llei de suport als emprenedors que prepara el Govern s'incloguin noves polítiques en forma d'exempcions que afavoreixin la creació d'ocupació i de teixit empresarial.

Els secretaris generals d'UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, van advertir que el pla per a emprenedors que els sindicats estan debatent amb el Govern no serà més que un «pegat» si no s'afegeixen els recursos suficients ni de polítiques orientades al creixement econòmic. Toxo va demanar que quan es present a la Unió Europea l'estratègia d'ocupació juvenil, vagi acompanyada de compromisos ferms per part de les organitzacions empresarials i de pressupost suficient.

També el secretari general d'UGT, Cándido Méndez, va assegurar que qualsevol mesura per solucionar l'atur juvenil podria ser bona, però que si no hi ha creixement econòmic no deixarà de ser un «pegat» que podria generar falses expectatives.

La Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA) va valorar positivament la mesura, de la qual va assenyalar que «va en la bona direcció».

El Govern incentivarà l'autoocupació entre els joves amb possibles mini cotitzacions de 50 euros

La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, assegura que l'Estratègia d'Empreniment i Ocupació Jove "està molt avançada". Aquest pla d'ocupació juvenil, que respon entre altres coses a exigències europees, té dues vessants. Una per a l'ocupació assalariat, en la qual s'estan estudiant diferents mesures per incentivar la contractació, i una altra per estimular que els joves menors de 30 anys desocupats decideixin iniciar un projecte empresarial, donant-se d'alta com a treballadors autònoms.

Per elaborar aquesta estratègia els responsables d'Ocupació estan mantenint converses amb patronal, sindicats i associacions d'autònoms, entre d'altres.

De moment, el Govern estudia algunes mesures proposades per algun dels agents socials. Així, Báñez té sobre la taula tres fórmules alternatives o que podrien combinar-se entre si. Una d'aquestes possibles mesures seria l'ampliació de l'actual bonificació del 30% de les cotitzacions a la Seguretat Social per als joves menors de 30 anys durant els 18 primers mesos d'activitat, de la qual es beneficien anualment uns 200.000 joves.

En l'actualitat, la quota mínima a pagar per aquesta contingència (incloent la incapacitat temporal) és d'uns 255 euros, de manera que l'actual bonificació la deixa en uns 180 euros mensuals.

Així, una de les opcions estudiades és ampliar en una forquilla encara per determinar aquesta bonificació. Si bé, si la bonificació s'ampliés fins al 100% durant els dos o tres primers anys d'activitat, aquesta mesura introduiria la variant de l'ajornament. Això és, el jove no hauria de pagar res per les seves cotitzacions en l'inici de l'activitat i quan aquesta estigués més madura s'abonaria tot o part del ajornat.

Una altra opció, que segons fonts de la negociació és la preferida pels joves empresaris pertanyents a CEOE, seria l'establiment d'una cotització per contingències comunes superreducida per als joves menors de 30 anys que es donin d'alta com a autònoms durant els primers sis mesos de seva activitat.

Aquesta quota podria rondar els 50 euros mensuals, segons aquestes fonts. I la resta de les cotitzacions (per contingències professionals, incapacitat temporal o cessament d'activitat) es mantindrien tal com estan en l'actualitat. Fonts de la representació dels autònoms defensen que l'actual bonificació s'ampliï al 100% d'aquestes quotes, de manera similar a l'exempció de cotitzacions que s'aplica als contractes de formació i aprenentatge per als joves que treballen per compte d'altri per a una empresa .

La fórmula per la qual finalment s'opti dependrà probablement del seu cost per les arques de la Seguretat Social i de la possibilitat de controlar el seu impacte amb vista a supòsits i futurs fraus. Però Ocupació està disposat a adoptar una d'aquestes mesures.

Els autònoms aparquen la contractació i la inversió tecnològica

 

Només el 23% dels autònoms té web.

El 75,7% dels treballadors autònoms assegura que no entra dins dels seus plans empresarials contractar nous treballadors durant l'any 2013. No obstant això, un altre 20,6% de autònoms, el triple que l'any anterior, es mostra optimista i considera que necessitarà ampliar la seva plantilla al llarg d'aquest any.

Pel que fa als motius que al · leguen els treballadors per compte propi per no realitzar nous contractes, per al 51% la causa principal resideix en la caiguda d'activitat, alhora que el 21,9% justifica aquest plantejament per les dificultats econòmiques que travessa el negoci.

Aquestes dades es desprenen de l'últim baròmetre realitzat per l'Observatori del Treball Autònom de la Federació d'Autònoms (ATA) entre el 2 i el 18 de gener a través de 1.067 enquestes propostes a treballadors autònoms afiliats a l'organització, que reflecteix també que el 77 , 3% dels autònoms creu que l'atur "encara no ha tocat sostre".

Durant la presentació del baròmetre, el president d'ATA, Lorenzo Amor ha manifestat que les administracions públiques en l'actualitat són "més màquines de destrucció" d'ocupació i d'empreses que la reforma laboral. "El fet que les administracions públiques no paguin ni a trets genera un de cada quatre aturats", ressalta.

Amor ha recordat que les administracions públiques deuen ara mateix al voltant de 5.500 milions als autònoms.

Pel que fa al temps de demora en el cobrament dels serveis emesos, el baròmetre revela que més de la meitat dels enquestats (58%) triga més de sis mesos a cobrar les seves factures, mentre que el 24,1% dels autònoms que tenen clients morosos, triguen més d'un any a cobrar els serveis prestats.

Davant aquesta situació, Lorenzo Amor ha posat en valor la directiva de la UE per la qual a partir del proper 16 de març els ajuntaments, comunitats autònomes i altres empreses i organismes públics hauran de pagar als seus proveïdors en un termini màxim de 30 dies, atès que sinó hauran de sotmetre al pagament d'uns interessos de vuit punts per sobre del tipus mitjà d'interès que fixa el BCE. "La morositat és una gran llosa per a Espanya", ha reblat.

Així mateix, Lorenzo Amor s'ha mostrat "preocupat per l'escassetat de crèdit", amb una caiguda "brutal" l'accés a aquest. D'aquesta manera, un 63,1% dels autònoms no s'ha dirigit el 2012 a alguna entitat financera a sol · licitar liquiditat, i del 34,1% que sí ho va fer, al 51% li van denegar la petició.

Amb vista al 2013, més del 40% dels autònoms consultats considera que necessitarà finançament per al seu negoci. Sobre la quantia total, el 42,1% sol·licitarà més de 8.000 euros. És més, un 16,8% demanarà més de 30.000 euros per al seu negoci.

TIC

La incorporació de les TIC entre els autònoms se situa en un nivell bàsic i la contractació d'Internet per part d'aquest col · lectiu se situa 10 punts per sota del que presenten les microempreses.

Així es desprèn de l'informe La Societat de la Informació i els autònoms. Edició 2012, elaborat per l'Observatori de la Societat de la Informació i la Modernització de Galícia (Osimga), amb la col · laboració de la Federació d'Autònoms de Galícia (Feaga).

És el primer estudi específic en l'àmbit de les TIC que es realitza entre els autònoms i posa de manifest que tant la disponibilitat com la utilització d'equipament tecnològica és sensiblement menor entre el col · lectiu d'empresaris autònoms que entre les empreses que es constitueixen com a societats.

Només el 65,3% dels autònoms té connexió a Internet per a la seva activitat professional i el 57,4% compta amb banda ampla, més de 10 punts de diferència per sota del conjunt de les microempreses societats.

L'ordinador i la telefonia mòbil per a ús empresarial constitueixen les equipacions informàtiques amb més presència entre els autònoms (73,5% i 60,7%, respectivament), però amb un significatiu forat pel que fa a les societats que aconsegueix els 14,6 punts de diferència en disponibilitat d'ordinador i 16,4 punts en telefonia mòbil.

Pel que fa a la seva presència a Internet, només el 23,2% dels autònoms amb Internet disposa de pàgina web, 11,1 punts per sota de les societats. No obstant això, les xarxes socials s'estan convertint en el principal aparador dels productes i serveis dels autònoms ja que el 16,1% dels que tenen connexió a Internet té una presència activa en les xarxes socials, superant a la mitjana de les microempreses (12,9%). La utilització d'Internet com a eina d'interacció amb les administracions públiques és emprada pel 30,2% dels autònoms amb connexió a la Xarxa

Els grups que presenten una major disponibilitat i ús d'eines TIC són autònoms d'activitats científiques i tècniques (90%) i els de les activitats administratives (74%).

Social media

Les marques ja no són el que diuen, sinó el que els altres perceben que són. Per conèixer què fa una empresa cada vegada menys persones busquen al web oficial. Opten per Facebook o Twitter. ¿S'han posat a pensar quin paper juga el Social Media en aquesta revolució digital del màrqueting?

El blogger Erick Deckers , que va ajudar a escriure " Twitter Màrqueting for Dummies "afirma que després de coescribir" No Bullshit Social Media "amb Jason Falls, va començar a estudiar com les empreses usaven (o no usaven) el Social Media per millorar el seu màrqueting empresarial. D'allí es desprenen aquestes 5 veritats universals sobre el negoci de Social Media:

1. La gent ja no escolta als especialistes de màrqueting. Els usuaris prefereixen escoltar-se els uns als altres i prenen decisions basant-se en el que pensen els seus amics o persones estranyes que hagin estat clients.

2. La teva marca ja no és el que tu dius que és. Ara, gràcies al que la gent comparteix el bo i el dolent d'una marca, la teva capacitat per definir-la tu és gairebé nul·la. Sempre podràs llançar fullets, anuncis i qualsevol altra peça de màrqueting, però a mesura que les veus de la gent es facin més fortes aconseguir que et sentin serà cada vegada més difícil.

3. La gent vol ser escoltada .. Els usuaris eviten la publicitat que no els atrau. Per exemple: escolten música des d'iPods o busquen emissores a Internet que no difonguin anuncis (o els bloquegen des dels navegadors). D'altra banda, quan es comuniquen -per la xarxa- amb empreses, esperen conversar amb persones reals. Ells volen que se'ls ofereixi informació i respostes de la manera més personalitzada possible.

4. No importa que el Social Media et sembli una tonteria, als clients els encanta. Potser odiïs un programa de televisió o que alguna revista et sembli molt superficial però hauràs anunciar allà si als teus clients potencials els agrada.

5. Les estratègies les has de practicar abans de poder comprendre des d'una perspectiva professional. Si portes un temps en les xarxes socials i les coneixes i segur que tens com a favorites a algunes marques i persones amb les que t'agrada interactuar. Si no les vas provar primer necessites unir-te, utilitzar i comprendre com funcionen. Un cop allà comprendràs com els usuaris volen que actuïn les seves marques preferides. 

Presentació ACTIC

Què és l’ACTIC?

La sigla ACTIC correspon a la denominació “acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació”.

L’ACTIC és el certificat acreditatiu de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

L’ACTIC permet a qualsevol persona de més de 16 anys demostrar les seves competències TIC mitjançant una prova per ordinador. Tant la prova com l’obtenció del certificat son telemàtics.

Les persones que superen satisfactòriament la prova tenen un certificat acreditatiu que emet la Generalitat, i que els possibilita acreditar un determinat nivell de competències (bàsic o mitjà i properament avançat) en TIC davant de qualsevol empresa o administració.

Característiques de l’ACTIC 

Per mitjà de l’ACTIC , la persona titular pot acreditar, davant de qualsevol instància pública o privada, les seves competències en tecnologies de la informació i la comunicació. Per competència s’entén la combinació de coneixements, habilitats i actituds que permeten a la persona assolir objectius concrets en situacions reals amb eficàcia i eficiència.

Els continguts de l'ACTIC incorporen una perspectiva global sobre la societat del coneixement i sobre les bones pràctiques, el civisme i la cultura digital.

L’ACTIC es va obrir a la ciutadania al novembre de 2009. Les fites principals del projecte es recullen en el calendari següent.

Competències, nivells i certificats

El model d’acreditació es compon de 3 nivells de certificació:

• Nivell 1 – Certificat bàsic
• Nivell 2 – Certificat mitjà
• Nivell 3 – Certificat avançat

Segons l’estructuració dels continguts competencials, es defineixen 8 competències, que es desglossen en realitzacions competencials. Per a cada realització competencial es defineixen indicadors segons els tres nivells. Els indicadors tenen associats uns determinats coneixements, procediments i actituds.

Què s'avalua?

Competències i nivells:

• El nivell 2, com a nivell de referència, inclou les 8 competències.
• El nivell 1 inclou 6 competències.
• El nivell 3, pel seu caràcter especialitzat, comporta acreditar un nivell avançat en un mínim de dues competències triades per l'aspirant entre les següents: C4, C5, C6, C7 i C8. Per tant, per presentar-se a la prova del nivell 3caldrà tenir el certificat mitjà.

Podeu trobar els continguts detallats per competència i nivell en format d’arxiu descarregable en l’apartat “Documentació de referència”.

Com s’avalua?

L’avaluació de les diferents competències contingudes en el model ACTIC es realitzarà mitjançant una prova automatitzada que es farà en el centre col·laborador escollit per l'aspirant. La xarxa de centres col·laboradors estarà estesa per tot el territori de Catalunya per facilitar l'accés de la ciutadania a l'ACTIC.

La prova consistirà a respondre en un temps concret un conjunt de preguntes de diversos tipus que el sistema determinarà aleatòriament.

Les preguntes tindran un pes en la puntuació final que dependrà de la seva complexitat i dificultat. Per a cadascun dels diferents certificats ACTIC (bàsic, mitjà o avançat) la tipologia de preguntes i el temps disponible serà diferent.  Per superar la prova caldrà que la puntuació obtinguda sigui almenys el 70% de la puntuació màxima.  Els exercicis resolts parcialment es puntuaran amb un criteri de proporcionalitat.

Criteris de ponderació de les preguntes

Classificació de les activitats per grau d’interacció:

Matriu de ponderació de les preguntes segons el grau d’interacció i els elements que s’avaluen:

La ponderació de l'activitat es calcula multiplicant el factor de ponderació de l'eix horitzontal (determinat pel fet que s'avaluïn un o més elements) pel factor de ponderació de l'eix vertical (determinat pel grau d'interacció de l'activitat).

Puntuació de les activitats de simulació

Les simulacions estan dividides en diferents passos. Per a cada pas disposem de fins a 3 intents per resoldre la situació presentada. Aquestes activitats tenen una puntuació que varia en funció del nombre d'intents amb què es resolen atenent l'equació següent:

Puntuació del pas = (10/n) * cf

On:

• 10 = puntuació màxima de l'activitat (sense ponderar)
• n = nombre de passos de la simulació
• cf = coeficient que depèn de l'intent en què s'ha resolt el pas

Els valors del coeficient són:

• 1r intent: cf = 1
• 2n intent: cf = 0,5
• 3r intent: cf = 0,25

El nombre d'activitats i el temps màxim per realitzar la prova, segons nivells, són:

• Per al nivell 1 (certificat bàsic): 75 minuts i 40 activitats
• Per al nivell 2 (certificat mitjà): 100 minuts i 70 activitats
• Per al nivell 3 (certificat avançat): 35 minuts i 25 activitats per competència

És fonamental mirar atentament la Guia de la prova abans de realitzar-la. Hi trobareu exemples dels diferents tipus de preguntes i una explicació del funcionament d’aquestes i de la prova en general.

La prova d'avaluació corresponent al nivell 3 es farà en una o dues sessions, en funció del nombre de competències en què l'aspirant vulgui avaluar-se. Cada sessió consisteix en 1, 2 o 3 blocs d'activitats, relatius respectivament a cadascuna de les competències que s'avaluen en la sessió.

Un cop acabada la prova, el sistema en mostrarà el resultat, que serà "apte/a" o "no apte/a". En el cas del nivell 3, es mostraran separadament els resultats dels diversos blocs competencials en finalitzar la sessió. Si la persona aspirant supera la prova global del nivell 1 o 2 o assoleix un mínim de dues competències del nivell 3 aprovades, a partir d'aquell moment podrà descarregar en línia el certificat acreditatiu sempre que ho necessiti. Si el resultat és no apte, el sistema li indicarà quines competències ha de reforçar.

L’aspirant que no superi l’avaluació del nivell 1 o 2, o d’alguna competència del nivell 3, no la podrà repetir fins al cap d’un mes com a mínim, i després de formular una nova sol·licitud.

Si l’aspirant aprova només una competència del nivell 3, aquest resultat mantindrà la seva validesa, de tal manera que només caldrà que realitzi la prova d’avaluació d’una altra competència. Si supera aquesta, ja tindrà dret al certificat. La validesa del resultat de la primera prova es perdrà quan s’actualitzin els continguts competencials.

Les persones amb discapacitat igual o superior al 33%, legalment reconeguda, poden demanar en la sol·licitud de participació en la prova l'adaptació o adequació del temps o dels mitjans materials necessaris per a realitzar-la.

Les persones que hagin participat en alguna de les proves poden consultar mitjançant el portal ACTIC el seu historial, que inclourà les dades referents a les proves realitzades i els certificats obtinguts.

Quan s'aprovi una actualització dels continguts competencials de l'ACTIC, les persones que s'hagin examinat amb anterioritat podran tornar a inscriure's en una nova prova amb l'objectiu d'obtenir un certificat actualitzat.

Expedició i validesa dels certificats

El certificat ACTIC consisteix en un document digital en format PDF signat electrònicament per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació. El certificat conté les dades següents:

• Nom i cognoms i número de document identificatiu de la persona titular
• Nivell i, en el cas de l’avançat, les competències aprovades
• Versió dels continguts competencials respecte dels quals s’ha fet la prova. Concretament, s’especifica la norma que els ha aprovat (actualment, el Decret regulador de l’ACTIC; quan s’actualitzin, una ordre del conseller competent)
• Data de la sessió o les sessions de la prova d’avaluació en què l’avaluació ha estat satisfactòria
• Data d’emissió del certificat
• Número de registre
• Signatura amb segell electrònic de l’òrgan competent (Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació)

En el cas del nivell 3, si el titular aprova noves competències, aquestes s’incorporaran al certificat quan es descarregui.

Per verificar la validesa d'aquesta signatura heu de configurar el vostre lector de documents PDF amb l'ajut d'aquests tutorials:

Guia per visualitzar el certificat ACTIC amb signatura vàlida en l'Adobe Reader v9

També podeu fer servir el validador de documents PDF signats de CATCert: Validador de Catcert

També podeu verificar l’autenticitat del certificat clicant a l’opció “Comprovació del certificat” de la secció “Serveis ACTIC” del menú situat a l’esquerra del portal. Se us obrirà una pàgina on haureu d’introduir el número de registre que figura al peu del certificat i el número del vostre document identificatiu.

Guia de turisme - Homologació Gencat

Guia Turisme Catalunya - Ordre Habilitació - 1250583

La millor manera d'aprofitar-lo per trobar feina

Si pensem en una xarxa social relacionada amb el món del treball, segur que LinkedIn és la primera opció que ens ve al cap. I potser per això el Centre d'Estudis Financers (CEF) li concedeix força importància en els seminaris que ha realitzat sobre l'importants que poden ser les xarxes socials a l'hora de trobar feina.

Per què cada vegada és més important LinkedIn? Segons l'experta en xarxes socials Marta Blasco, per a les empreses és una opció que amb prou feines els costa, poden comunicar directament amb els professionals ia més tenen la possibilitat de veure els seus currículums actualitzats.

Estar en una xarxa social d'aquestes característiques va bé als que busquen feina, però també als que busquen noves oportunitats. Què millor manera de publicitar de posar un enllaç a la nostra signatura de correu al perfil actualitzat de LinkedIn amb els nostres últims projectes?

Des del Centre d'Estudis Financers i també des Socialmedia, ofereixen uns quants consells per aprofitar-se de les bondats de LinkedIn a l'hora de trobar feina.

- Tenir cura de la imatge que tenim a LinkedIn. Així que millor tenir el perfil bastant complet i una foto que causi bona impressió. Què podem posar en el perfil? Recomanen que parlem més aviat dels èxits i resultats més que de funcions i tasques.

Comprenc que és més important assenyalar que aconsegueixes desenvolupant la teva feina i mostrant les teves capacitats de fer una llarga llista amb totes les tasques que realitzes en el teu lloc. Resultaremos més originals i destacarem de la resta.

Una altra cosa que avui en dia hem de tenir molt en compte amb la quantitat d'usuaris que hi ha en aquesta xarxa social: Facilitar que ens trobin les empreses. Així que es recomana especial atenció a l'hora d'escriure sobre les actituds i les especialitats. Podem utilitzar paraules clau.

Més sobre imatge: Tenir cura en general totes les nostres intervencions a Internet, en fòrums, en xats, en xarxes socials, en blogs ... tot queda registrat a la xarxa Només cal posar el nostre nom i ... surt tot. Per això assenyalen que Facebook és millor fer-ho privat per a amics i familiars.

- Cuidar els contactes que es fan, que siguin adequats al perfil ia les nostres necessitats, no fer contactes per fer. La veritat és que això sempre es recomana per a gairebé totes les xarxes socials ... En aquesta cal tenir especial cura perquè les empreses que busquen un candidat el poden jutjar segons el tipus de contactes que tingui. Per això també, és important unir-se a grups de professionals i compartir informació. És la millor manera d'estar actualitzat.

- Intentar ser diferent a la resta en la presentació, per això aconsellen usar les aplicacions que posa LinkedIn a disposició dels seus usuaris: Slideshare, WordPress, Box.Net ... I també pujar documents en diferents formats: Power Point, Podcast, Vídeos.

Penso que tampoc és qüestió de carregar la pàgina, sinó d'escollir les funcions que més convinguin. Que després cal actualitzar-lo tot! Afegiria també, per diferenciar-se de la resta, l'ús d'infografies, una bona opció que encara no està molt estesa i serveix per mostrar informació que es comprèn de forma més atractiva i ràpida. Per exemple, Vizualize.me ofereix la possibilitat als usuaris de LinkedIn de convertir el seu perfil en una infografia.

Les referències d'altres usuaris de LinkedIn també marquen la diferència. I afegiria que com en qualsevol altre mitjà, si són de clients i d'anteriors caps o de persones rellevants en la nostra àrea, millor.

- Important: Si es busquen noves oportunitats, però ja s'està treballant, el millor és canviar la configuració de LinkedIn: Evidentment si la teva empresa descobreix que estàs intentant trobar una altra feina, no li agradarà. Així que recomanen anar amb compte amb el feed d'activitat, la difusió de la teva activitat i l'accés als teus contactes.

Doncs ja sabem més de com treure-li producte a aquesta xarxa social.